Recomanacions literàries

*Vull començar aquesta sèrie de recomanacions literàries amb un llibre que sento molt especial: Momo, de Michael Ende.
Momo ens parla de la naturalitat de l’ésser, de la valentia que implica l’autenticitat, del canvi de paradigma que pot portar la veritable escolta i de la ressonància dels vincles de cor a cor, reflexiona i aprofundeix en el sentit del temps i de la significança de cada instant, d’habitar sense projectar cap al passat ni cap al futur entenent el present en gerundi, constantment vívid.
La seva lectura em sembla “medicina” en el moment actual en què es prima la pressa (en la qual semblaríem desaparèixer) i la superficialitat tenyeix implicacions, vincles i compromisos (o la seva absència).
Tot i que se sol presentar com un conte per a nens; Momo parla a l’Ésser Atemporal que habita en cada persona, i sento que justament qui el considera una cosa purament infantil és, potser, qui més necessita reincorporar el missatge d’aquest meravellós llibre. ((I dic re-incorporar perquè Momo parla a la nena o el nen que vam ser, i ens recorda que és a les nostres mans mantenir-lo viu)).

Si aquesta lectura ressona amb tu, et recomano continuar amb La història interminable (del mateix autor) o El castell de Lord Valentine, de Robert Silverberg.**